El discurs d’investidura d’Artur Mas va ser un discurs de campanya electoral, de refundació socialdemòcrata convergent i d’aclucada d’ulls a la CUP. Un discurs per convèncer indecisos. Un Mas social que ha dit que farà aquests 18 mesos tot el que no ha fet ni en cinc anys al davant del Govern ni en tota la seva trajectòria política que, recordem-ho, comença l’any 1986 quan va ser el director general més jove de la Generalitat de Pujol. Els resultats del 27-S han fet que Junts pel Sí depengui de l’esquerra i faci gestos mai vistos. De moment, només una declaració d’intencions. La tasca dels periodistes hauria de ser fiscalitzar què fa el govern -si n’hi ha- i què deixa de fer en els propers 18 mesos.
Però, anant més enllà, què hi ha per sota d’aquests nous discursos dels dirigents de Convergència? Per què firmen una declaració de ruptura amb un annex social i una crida a la desobediència de la legalitat del Tribunal Constitucional? S’han tornat bojos, aquests convergents? Ho fan tot pel país? Cap a on vol anar Artur Mas? Per què fa aquests moviments ara quan els últims anys —tenim memòria!— van aprovar la reforma laboral del PP al Congrés; van aprovar la limitació del dèficit públic al Congrés; van reivindicar ser el millor alumne de les polítiques d’austeritat al sud d’Europa; van reduir impostos a les grans empreses amb el Govern de Zapatero; gairebé es carreguen la renda mínima d’inserció perquè, segons van dir, s’hi produïen alguns fraus, o van votar en contra de fer un referèndum sobre el TTIP.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Éste es un lugar para compartir. Anímate y escribenos algo que te mueva el alma.